Un martinet, qu’es aquò ?
Fòrga idraulica que permetèt de demesir lo trabalh de l’òme. Aquò existèt tre l’age mejan. Los primièrs martinets del Roergue, apareguèron dins los luòcs ont i aviá ja una activitat metalurgica o minièra dempuèi l’Antiquitat.
Per confeccionar d’objèctes de coire : ferrats, pairòls, caçairòlas…, los pairolièrs avián besonh de material ja desgrossit : « la copa ».

- Los martinets del Lézert ? Una polida aventura umana !
- Los martinets de la Bastide l’Evêque datarián del 14n o 15n sègle, benlèu abans.
La valada del Lezert semblèt favorabla als aujòls : aiga, bosques…
Al sègle XIV, i aviá 13 martinets, tot lo long del riu del Lezert.
Foncionèron plan pendent de sègles, puèi desapareguèron, al sègle XX
Lo darrièr s’arestèt de foncionar en 1925. Los espleches foguèron venduts e escampilhats…Los romecs prenguèron plaça !
En 1995, Bernart Marre, ancian faure, farguèt lo projècte fòl, d’una renovacion…mas tot èra arroïnat ! Ambe 5 amics retirats, comencèron lo trabalh.
Veire las fòtos sus lor site per realisar l’amplor de l’obratge :
https://www.lesmartinetsdulezert.fr/l-association/aventure-humaine/
Los ajudèron :
– Lo sindicat d’iniciativas,
– Una associacion : Les Martinets du Lézert, fondada en 1998. (Per jónher l’associacion : lor bulletin d’adesion se pòt telecargar sus lor site)
https://www.lesmartinetsdulezert.fr/l-association/
-Aguèron l’ajuda tanben de Jean Delmas, Director dels Archius Departamentals
e, a Durfort*, de Monsur Vergne, pairolièr a Durfort, e de Monsur Ferrari, son martinetaire.
*lo musèu de la mina de coire de Durfort (81), ambe una polida videò, plan facha e una maqueta per mai d’explicas, çai dejós :
En 2002, aprèp 7 ans de restauracion lo Martinet tornèt sonar dins lo valat del Lézert
Un molon de rasons per far un passatge al Martinet del Lézert :

– visita agradiva, luòc encantador dins un escrinh de verdura !
– explicas per de membres de l’associacion, motivats e gaujoses.
– sonque 4 euros.
– Poiretz agachar una videò explicativa ont lo patès es mai que present, occitan roergàs.
-Poiretz ausir lo son del martinet accionat per lo rodet (« roue à aubes »)