Los capons de la Petronilha.
Per acabar l’annada un filmòt de rire. La còla d’Escambi vos desira de bonas Fèstas. Per la Nuèit de l’Afart i auretz benlèu un d’aqueles capons en mena de ressopet. Bon Nadal!
Per acabar l’annada un filmòt de rire. La còla d’Escambi vos desira de bonas Fèstas. Per la Nuèit de l’Afart i auretz benlèu un d’aqueles capons en mena de ressopet. Bon Nadal!
Lo mot : Fachinar Sas mans (Cristina)Sas mans,Calinhèron sas popas,Sas popas de joventa. Dins son esquina,Nasquèron,Doas alas,Alas de borra de plumon. La mudètEn àngel ! Mas cossi a fach ?Per la fachinar ? Soi tojorn estada fachinada per l’Egipte.(Josie)Dempuèi l’enfança, aqueste païs e la civilisacion vièlha egipciana es per ieu una sorga de meravilhament.Impressionada per la construccion de las piramidas, me demandi sovent, cossí poguèron bastir aquelas immensas montanhas de pèira, de millenaris abans nòstra èra sià-disent civilisacion avançada, abans nòstra coneissença.Lo site…
Tal coma lo vin novel, se’n torna lo concors novel del « Lector del Val »Soleta, solet o en còla prenètz la vòstra pluma per escriure.
Per octobre : garrolhaPer novembre : fachinar S’agís de fargar un tèxt jos la fòrma que vos interèssa lo mai : pròsa, poèma, teatre, asenada, devinalha,…Un bon biais per trabalhar la lenga.
Jaissar (Cristina)Lo getaire d’escupinaL’espupinejaire es encara passat…A escampat son aiga…Sortiguèt de sa boca : d’aiga corrompuda, de mots qu’ofensan, que nafran, qu’escarraunhan, que fissan…Perqué jaissa coma aquò ? Pas degun o sap !Mas, mesfisatz-vos !E per son passatge venent : Doblidetz pas de dobrir lo vòstre parapluèja ! Jaissar (Josie)Jos un solelh cremador al mièg de l‘aprèp-miègjorn, dins l’arena subrecalfada qu’una brisa leugièra ven tot just atebesir, los espectators esclafats per la fornassa, remiran lo coratge, la beutat musclada e negra de la bèstia salvatja e gloriosa de…
De qu’es aquò Camp blanc semenat de negreTres buòs butan la relha.Atal comencèt l’istòria! tirat de « En occitan dans le texte » pagina 34 Avètz pro manjat de favas? Per la solucion clicar sus: solucion
Per setembre : jaissar, escupinejarPer octobre : garrolha S’agís de fargar un tèxt jos la fòrma que vos interèssa lo mai : pròsa, poèma, teatre, asenada, devinalha,…Un bon biais per trabalhar la lenga.
Lo mot d’Agost: trepejar La passejada ( Joan-Peire) Alandèri la pòrta en tot. Una aureta matinièra trasiá del campestre d’odors nolentas e pesudas. Lo fuelhum s’eissugava d’una ramada nuechenca. Coma cada matin m’esperava a trepejar sul lindau. M’esperava e m’espiava a la muda lo moviment de las mans. Despenjèri del cròc la casqueta que la metèri sul cap, puèi carguèri la vèsta, es quand agantèri lo baston de caminar que, d’un jap, me faguèt dire qu’ara èra ora d’i anar….
De qu’es aquò de la dintrada. Virolet, viroletaI son tres sorretasDins l’enclausit d’una boitetaQu’i fan a trapetaE s’acotisson a l’estrech.Mas pas una d’aquelas pauretasDe s’agantar ne capita l’esplech.Viroleta, virolet. Pichòta ajuda per la dintrada: De còps qu’i a aquelas tresson pas que doas e mai mai d’autres còps n’i pas cap.Ajuda de l’ajuda: çò que donan es a còsta non res. Avètz pro manjat de favas? Per la solucion clicar sus: solucion
De qu’es aquò? Boca badanta e cuòl petitEngolís larg e caga prim. Avètz pro manjat de favas? Per la solucion clicar sus: solucion