Archives de
Category: La Lenga

Tèxtes de setembre

Tèxtes de setembre

Jaissar (Cristina)Lo getaire d’escupinaL’espupinejaire es encara passat…A escampat son aiga…Sortiguèt de sa boca : d’aiga corrompuda, de mots qu’ofensan, que nafran, qu’escarraunhan, que fissan…Perqué jaissa coma aquò ? Pas degun o sap !Mas, mesfisatz-vos !E per son passatge venent : Doblidetz pas de dobrir lo vòstre parapluèja ! Jaissar (Josie)Jos un solelh cremador al mièg de l‘aprèp-miègjorn, dins l’arena subrecalfada qu’una brisa leugièra ven tot just atebesir, los espectators esclafats per la fornassa, remiran lo coratge, la beutat musclada e negra de la bèstia salvatja e gloriosa de…

Lire la suite Lire la suite

Devinalha 2510

Devinalha 2510

De qu’es aquò Camp blanc semenat de negreTres buòs butan la relha.Atal comencèt l’istòria! tirat de « En occitan dans le texte » pagina 34 Avètz pro manjat de favas? Per la solucion clicar sus: solucion

Tèxtes d’Agost

Tèxtes d’Agost

Lo mot d’Agost: trepejar La passejada ( Joan-Peire) Alandèri la pòrta en tot. Una aureta matinièra trasiá del campestre d’odors nolentas e pesudas. Lo fuelhum s’eissugava d’una ramada nuechenca. Coma cada matin m’esperava a trepejar sul lindau. M’esperava e m’espiava a la muda lo moviment de las mans. Despenjèri del cròc la casqueta que la metèri sul cap, puèi carguèri la vèsta, es quand agantèri lo baston de caminar que, d’un jap, me faguèt dire qu’ara èra ora d’i anar….

Lire la suite Lire la suite

Devinalha 2509

Devinalha 2509

De qu’es aquò de la dintrada. Virolet, viroletaI son tres sorretasDins l’enclausit d’una boitetaQu’i fan a trapetaE s’acotisson a l’estrech.Mas pas una d’aquelas pauretasDe s’agantar ne capita l’esplech.Viroleta, virolet. Pichòta ajuda per la dintrada: De còps qu’i a aquelas tresson pas que doas e mai mai d’autres còps n’i pas cap.Ajuda de l’ajuda: çò que donan es a còsta non res. Avètz pro manjat de favas? Per la solucion clicar sus: solucion

Tèxtes de julhet

Tèxtes de julhet

Rascal (Josie)Jos sas brancas verges de romècFlorís un tapis odorós de reponchonsAprofecham tot l’estiu de son ombratgeQue nos balha sens partatgeNos cobrissent d’una capa naturalaComa una fresca tonèla.Lo solelh e la calor estivencaDins lo cant melodiós de las cigalasAn fach créisser los rascalsPer fin que d’una man agila e expèrtaMa grand causisca las mai polidasAquelas que tombaràn dins son escarcèla.Un còp de martèl plan afustatSus los fruches prèstes a èsser martirizatsSos dets giblats per la vielhesaBolegant et virant amb alegresaColorats…

Lire la suite Lire la suite