Tèxtes del talhièr de febrièr
Estrilhar e « Fotut mèrle » (Josie) :
De ma fenèstra alandada
Vesi los pins plegats jos la brisa
Lors brancas grisas e verdas
S’enlaçan e se fan lo poton
L’esperam dempuèi longtemps
Mas arriba la prima
Los aucèls piutan e sautejan
Un mèrle fiula e trefolís
Son cant gaujós e melodiós
Es un imne a dieu
Volateja de brancas en brancas
N’oblida la gelada blanca
Se cèrca una companha,
Dins tota la campanha
Poncha son bèc jaune iranjat
Confla son plumatge plan recaptat
Va faire coma lo cocut
Nisar coma un mal ensenhat
Dins lo nis mofle que cobeja
Metre sos uòus coma dins una boita
Se bat per sa polida
Estrilha son malurós compaire
Que s’envòla a tira d’ala
Fiulant coma una vipèra
Aucèl somiaire inlassable
Dins un virolet passable
Canta encara e totjorn
Vocaliza a la fins del jorn
N’oblida de cercar sa pitança
Coma la cigala que peteja en cadéncia
Aqueste fotut mèrle veirà pas l’estiu
Se contunha de far una viravòlta.
Estrilhar (Cristina)
La Catarineta n’es encara estabosida de çò que se debanèt recentament dins son vilatge. Un pichon vilatjòt que compta sonque qualques centenats d’estatjants.
D’en primièr, la bona idèa (enfin çò que èra degut n’èsser una de bona idèa) venguèt del Comitat de las Fèstas. Aquesta còla de jovents constatèt que los vièlhs del vilatge avián pas pus l’escasença de s’encontrar. Lo club de l’escopinha mancava de mai en mai de sòcis. Èra a s’agotar… Los mas vièlhs èran ja partits !
E las lengas de pelha ? Benlèu que seriá plan de las ocupar….E l’idèa d’acampar los dos dins un sol grop, comencèt de grelhar. Benlèu qu’aquò donariá un melhor ambient dins lo vilatge.
Lo Comitat de las Fèstas, qu’èra vengut la Comission Cultura e Comunicacion organisèt una acampada, per expausar lor projècte, e aquò foguèt una capitada.
Una adesion totala e un molon d’idèas per s’ocupar : las cartas, lo tricotatge, las passejadas, la cosina, de danças, de viatges, …eca.
Foguèron totes d’acòrdi per s’encartar e pagar los 5 euros de la carta d’adesion a la novèla associacion, qu’èra ja en recèrca de nom.
Per la comunicacion la còla dels jovents elegits propausèt l’utilisacion de Fessedeboc, de Panèldepòcha, e de Waterzapp. Los felens foguèron mobilizats per ajudar los aujòls !
Mas ara, aprèp qualques meses d’utilisacion, ne son a s’estrilhar perque « Untel » diguèt quicòm sus Waterzap qu’agradèt pas a « Unatella ». La quala respondèt sul pic, un pauc a la lèsta. L’autra, que çaquela aviá totjorn de mèl en boca, s’embufèt per sostener son amiga, e lo ton montèt tant e tant que lo Comitat ne referiguèt al Conse. Lo Conse ne tombèt de son ajocador, e per decret municipal, decidiguèt de copar Waterzapp !
El diguèt que per las lengas de pelha caldriá se contentar del « boca a aurelhas », a l’avenidor, e qu’aquò seriá mens pièger que l’escritura !
Dins la « Qué de nòu » del mes seguent, a la demanda del Conse, i aviá en titol gròs, una frasa de meditar :
« Las paraulas passan,
Mas l’escritura demòra ! »