Los mots pels talhièrs d’escritura venents
Per setembre : jaissar, escupinejarPer octobre : garrolha S’agís de fargar un tèxt jos la fòrma que vos interèssa lo mai : pròsa, poèma, teatre, asenada, devinalha,…Un bon biais per trabalhar la lenga.
Per setembre : jaissar, escupinejarPer octobre : garrolha S’agís de fargar un tèxt jos la fòrma que vos interèssa lo mai : pròsa, poèma, teatre, asenada, devinalha,…Un bon biais per trabalhar la lenga.
Mèze : capèla dels Penitents blancs Una polida capèla, prèp de l’estanh.Restaurada ambe l’ajuda de l’Associacion dels amics dels penitents.En aquesta sason, i a una exposicion d’ART.Es la desena edicion e doncas se pòt veire :« une rétrospective réunissant les œuvres de tous les artistes invités depuis 2016. Ce sera l’occasion de redécouvrir ces créations uniques, conçues spécifiquement pour la Chapelle. Les artistes ayant marqué les éditions précédentes sont : Olivier Costa (2016), Camille Adra (2017), Salamech (2018), Momies (2019), Polar (2020), Noon…
Lo mot causit serà : trepejar S’agís de fargar un tèxt jos la fòrma que vos interèssa lo mai : pròsa, poèma, teatre, asenada, devinalha,…Un bon biais per trabalhar la lenga.
Rascal (Josie)Jos sas brancas verges de romècFlorís un tapis odorós de reponchonsAprofecham tot l’estiu de son ombratgeQue nos balha sens partatgeNos cobrissent d’una capa naturalaComa una fresca tonèla.Lo solelh e la calor estivencaDins lo cant melodiós de las cigalasAn fach créisser los rascalsPer fin que d’una man agila e expèrtaMa grand causisca las mai polidasAquelas que tombaràn dins son escarcèla.Un còp de martèl plan afustatSus los fruches prèstes a èsser martirizatsSos dets giblats per la vielhesaBolegant et virant amb alegresaColorats…
Lòna (Cristina) :Èri plan, ièu, dins aquesta lòna !D’èrba, d’aiga, d’abrics e d’amics…O aviái tot ! Qué demandar de mai ?Mas un jorn, venguèron me prene… per fòrça ! Ai ensajat de resistir, mas podiái pas res faire ! Son venguts ambe de cabals, de còrdas. Èran nombroses…Ai pas pogut luchar longtemps.E doncas me trobèri embarcat dins un camion. Aprèp lo carreg, me botèron de cordetas blancas, a l’entorn de las banas e un pichon pompon roge, al mièg del front ! Puèi me faguèron dintrar…
Grandmercé a el, que nos parla del libre d’Enric Mouly : “E la barta floriguèt” « Ni per la procrastinacion del Cap de Còla, la « fin de vida » es vengut lo tèma de la prima. Se’n parla talament e amb tantas « precaucions » que tot aquò me remembra la pagina remirabla d’Enric Mouly que conta cossí son paire afrontèt la mòrt. Comença per nos dire çò que pensan d’unes medecins, emai d’autres, que per eles çò que compta, çò sembla, son las…
Las lagremas urosas (Sèrgi V.)Ela, aviá pas jamai versat una lagrema per las causas tristas. Solament per las causas que la fasián se sentir plan. Lo trist, lo dificil, lo complicat, lo dolorós, cada còp que la vida li n’aviá fornit son ondada, demorava imbrandabla, drecha, seca. Una faiçon de se blindar ? De se protegir ? Benlèu, segurament.Quand s’enterrèt lo papà, sa maire èra afondrada, los bessons èran inconsolables. Ela, sarrava las dents, agachant lo sòl, los uèlhs secs.E…
Mai : lagremaJunh : lònaJulhet : rascalAgost : trepejar S’agís de fargar un tèxt jos la fòrma que vos interèssa lo mai : pròsa, poèma, teatre, asenada, devinalha,…Un bon biais per trabalhar la lenga.
Mandra e « tombar de l’ajocador »La Mandra e la Cigonha (Josie)Comaire la Mandra se metèt un jorn en fresc,E retenguèt a sopar comaire la Cigonha.Lo regal foguèt pichon et sens fòrça d’aprèst :Lo galant per tota besonha,Aviá una boira clara ; viviá en avar.Aquela boira foguèt per el servida sus una escudèla :La Cigonha al long bèc ne poguèt pas atrapar mica ;E lo dròlle aguèt lepat lo tot en un moment.Per se venjar d’aquela engana,A qualques temps d’ailà, la Cigonha…
Dins lo cèl de ma boca, explosion de sabors, qu’espelisson.Me menan, al mai prigond, dins lo fins fons, d’un bòsc luminós.Prèp de la mandra rossela, abrigada, jos un romegàs d’amoras.Granas, que cabussaràn, fins finala, dins lo cauderon coirat.Ailà se tresmudaràn, en una chucosa golardisa : la confitura d’amoras !(Cristina)