« Mostèla », talhièr d’abril
Lo trin del malastre (Nadia) Un còp èra un bòsc meravilhós. I aviá d’arbres, de flors, un pichon riu e encara mai de bèlas creacions de la natura. I aviá un fum de bèstias que vivián dins aquel bòsc e entre totas aquelas bèstias i aviá Dòna Mostèla. Dòna Mostèla bastiguèt son ostal dins aquel bòsc coma sos parents l’avián fach abans ela. Aviá ja fach créisser mai d’un pichon dins aquel ostal. Èra l’ostal del bonaür. De temps en temps Sénher…