Escambis de servicis o d’argent ? (I)

Escambis de servicis o d’argent ? (I)

Abans de parlar de las monedas localas, o moneda liura, poiriam soscar sus l’argent, los revenguts, lo nòstre rapòrt a l’argent, al nivèl filosofic… A l’ora d’ara, vivèm sus la deute. Un pichon nombre de personas retenon totas las ressorsas. Autrescòps se practicava lo tròc ? Mas sustot la reconeissença de deutes… E aprèp, las monedas…


Ara, en mai de las monedas, i a los escambis. Mas aquò se practicava dempuèi longtemps…Benlèu diferentament ? N’i a que fan aquò a travèrs : « la Sal » (de grans de sal, o d’escambis de servicis, a gratis). Cadun propausa son ajuda segon sos pròpris talents.


En saber mai sus l’argent

Per aprigondir sa relacion a l’argent : https://www.youtube.com/watch?v=oyF8JJauH-Y « Guérir sa relation à l’argent – Secrets esséniens d’abondance ». Me cal vos dire que soi pas ges « essénienne », mas aquesta reflexion sul sicut, m’interessèt. Vision mai espirituala.
S’avètz d’autres exemples de donar, de difusar…d’autres biais de veire, de far, mercé per la transmission ! Mandar a : bonjorn@escambisenoc.org

Qualques libres per soscar amb los enfants : Brigitte Labbé/Milan/Les goûters philos : « La Richesse et la pauvreté » ; Dis-moi Filo : « Et moi, pourquoi je n’ai pas d’argent ? « 
Mas pensi que i a de causas que son pas, (o que deurián pas), èsser de vendre… :
– Los bens comuns : le solelh, l’aiga, las plantas, la natura,…
– O los bens que son la nòstre proprietat : lo nòstre còrs, nòstra arma, …A l’ora ont BigPharma e lo transumanism debolan en fòrça, cal botar de limits, de l’etica, e de parabandas.
– O aprigondir tot çò que deu demorar de presents : Veire la polida cançon de Marie Laforêt : « Cadeau » : https://www.dailymotion.com/video/x1qwpca

Las monedas localas o complementaris

Una moneda locala, qu’es aquò ? Es una moneda locala e ciutadana. L’objectiu es de dinamizar una economia locala e eco-responsabla. Un mejan de se tornar apropriar una partida de l’economia. A l’ora d’ara sonque 2% dels escambis monetaris se fan dins l’economia reala. Lo demai, 98% correspond a d’escambis suls mercats financièrs.

Quant de monedas localas en França en 2021 ? A l’entorn d’ochanta (80).

Es un moneda complementàri de la moneda oficiala (l’euro). Es adossada a la moneda nacionala. Se bota en plaça, sovent amb l’ajuda d’una associacion, sus una region mai o mens granda. Se pòt utilizar per pagar sonque d’unas merças.

Reglamentacion : (La loi du 31 juillet 2014 relative à l’économie sociale et solidaire a donné une base légale aux monnaies locales complémentaires. Son article 16 reconnaît les monnaies locales comme titres de paiement, si ces titres sont émis par des entreprises de l’économie sociale et solidaire (ESS) et que ces monnaies respectent l’encadrement fixé par le code monétaire et financier. Cf : https://www.economie.gouv.fr/particuliers/monnaie-locale)

La moneda locala a l’entorn de Montpelhièr : « La Graine »

Fa qualque temps que m’interèssi a las monedas…localas, e a la moneda liura.
Soi pas una especialista, doncas los que vòlon plan apondre remarcas o complements d’informacions, son los benvenguts !
Escriure a : bonjon@escambisenoc.org, e completarem las informacions o farem las correccions necessaris.

https://lagraine34.org/

Billets de 1, 2, 5, 10, 20, granas.

Mon percors amb « la Graine »

Soi anada dins una botiga que fa banca, la Biocoop du Crès. En primièr l’inscripcion : una ficha de completar. Un pagament d’inscripcion : lo montant es liure. Pagament en chèc o euros. Pas de CB. Recebètz una carta d’aderent, amb lo vòstre numero, e podètz cambiar d’euros en granas, o comprar de granas (chèc). Polits billets de 1, 2, 5, 10, o 50 granas, amb d’images d’animals.
1 grana = 1 euro.
Per comprar quicòm, e completar la moneda, se besonh, las pecetas seràn en euros.
Al pichon mercat de mon vilatge, poirai comprar de causas, a la dòna que s’ocupa del Vrac/Bio, dins son camion, e pagar en Granas.

S’avètz de monedas localas prèp d’en cò vòstre, enveja de partejar, e de nos far descobrir : grandmercé de nos mandar un article !



Lo còp que ven, ensajarai de vos parlar de la « June », G1, (moneda liura, qu’es pas assubjectiva a l’euro, e doncas nimai ligada a la deute, contràriament a las monedas localas). Mas aquò es una autra istòria !

(Mercé a Florença per sa relectura e propausicions de remisa en forma !)

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

un × 1 =