Lo Monge
Un monge per un matin d’un freg que pelava dintrava al monastièr. Èra a mand d’acabar la darrièra pujada, quand sul costat de la dralha, lo monge s’avisèt d’un papach-rós enregdesit de freg quilhat sus un calhau. Atendresit per aquel chiquet de vida que s’anava trepassar se fasiá pas-res, lo monge, ne fasent ni dos ni tres, prenguèt l’auselon per lo botar al caud contra sa pèl. Tot reviscolat lo papach-rós se prenguèt de cantar. Es a n’aquel moment, de…