Caulet lactofermentat

Caulet lactofermentat

Se sap plan que la coseson destruís las vitaminas e oligo-elements dels aliments, lo mai es cuèch lo mens i a de vitaminas. Donc es bon per la santat de manjar qualques saladas a cada repais. Mas pendant l’ivèrn i a pas un fum de legums de manjar cruses. Carròtas, rafes, naves, naps, rafes negres, cogordas raspats amb d’espinacs e saladas d’ivèrn fan un bon plat crus mas es rapidament un aboriment per las papilhas.

E mai, per exemple lo caulet es de mal digerir crus. Donc cossí far tornar la fantasia dins la sieta ?

La lactfermentacion es una opcion per aportar de gost diferent e original a un plat. Evidentament, tot lo mond coneis la chocrota, mas l’avetz ja utilisada cruda amb de rasins secs e de tròces de poma ? Es plan bon vos pòdi dire.

Los avantatges de la lactofermentacion 

  • Es un biais de conservar lo legum sens lo coire
  • Es mai digèste e assimilable
  • Dins los legums lactofermentats, i a mai d’enzimes, de vitaminas, e d’antioxidants que dins los legums cruses (per ieu aquò es extraordinari !)
  • Es una sorga de probiotics
  • Es bon pel transit intestinal
  • Es rapid e simple de faire, gostós e sanitós

Impossible de s’empoisonar, se la preparacion pudís ==> pobèla…

Caulet chinés (pet-tsai) lactofermentat

D’en premièr far l’aiga-sal : far bolhir un litre d’aiga, daissar refrescar e apondre 30 g de sal gròs.

Esterilizar un bocal o dos. Vos cal elegir de bocals ont es possible de botar quicòm dedins per far un pes sus la preparacion (utilisi un bocal mai pichòt o un veire).

Ingredients

  • 1 caulet gròs
  • 4 cebas
  • 4 gossas d’alh
  • 1 culhieron de cafè de coriandre e una autra de romanin
  • Raspar fin lo caulet amb la mandolina, botar dins un saladièr e cobrir d’aiga-sal, daissar una nuèch,
  • lo lendeman amenudar las cebas e l’alh
  • lavar lo caulet dins una passadoira per levar la sal, gardar un pauc d’aiga-sal
  • mesclar tot dins lo saladièr
  • botar dins un bocal en quichant fòrt per far sortir tot l’aire
  • quand lo bocal es plen susvelhar que lo caulet es dejós son chuc, es possible d’apondre d’aiga-sal quand i a pas sufisament de chuc
  • botar un bocal/veire comol d’aiga dessús
  • daissar 1 jorn a temperatura ambienta,
  • e finalament tapar lo bocal,
  • daissar dins un cabinet al mens 15 jorns avant de tastar.

Se mescla amb la salada o a despart sus la sieta, es necessari de s’acostumar al gost de la lactofermentacion que pòt semblar estranh a la debuta…

Es possible de far de lactofermentacion amb de caulet frisat, caulet roge, bledaraba, carròtas, naves, cornissons ecò ecò…

3 réflexions sur « Caulet lactofermentat »

  1. Mercé de nos prepausar de recèptas qu’ajudan a èsser en bona santat ! E aquò, amb totjorn ton atencion costumièra pel gost !
    Òsca !
    Cristina

  2. canelloni en crosta
    Ingrediants: 300 gr d’anèlh trissat, 12 canelloni secs, 50 cl de chuc de tomatas, 1 carrotas
    trissada, 3 culh a sopa de Parmesan, una ceba trissanda, 1 teca d’alh oli d’oliba e sal
    Perparacion: calfar lo forn a 160 de C° . Dins una padenaamb un fial d’oli quora colorada
    ajustar la cèba e l’alh e la carrota. Fasètz coire fins a l’obtancionn d’un mescladis ontuos.
    Salar ( pas trop). Cabusètz los canellonis 3 mn dins l’aiga bolhida e farcissètz eles dins un plat a crostada Versatz lo rèsta sus los canelloni e lo parmesan. Faguètz coire al forn 15 mn

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

deux × quatre =