De qu’es aquò 6
De qu’es aquela tina polideta de chuc totjorn raseta?
De qu’es aquela tina polideta de chuc totjorn raseta?
Te vòli dire que me manca Totjorn mai lo caudet de ton còs. Pausar la man sus tas ancas Non pas jamai n’aurai de tròp. Es pas de creire pòdi pas pus Mai me passar, es pas messorga, Del frescolet de ta boca Onte veni beure ton buf. Te vòli dire coma me dòl Quand pòdi pas pausar aquel tròç De fresc raubat de cap de pòt Dessús lo perfum de ton còl. M’avisèri qu’i es amagat Dins un recantonet…
Veni de legir : EU, de Miquèla Stenta. Es un bonur per ieu de trobar aqueste libre, en seguida a la lectura de Negrelum. (Editor : L’Aucèu Libre) Ja, per Negrelum foguèri suspresa per l’autora. Enfin, aviái finit per trobar qualqu’un que gausa parlar d’un biais vertadièr, (e sens pas ges d’eufemismes), de çò que son los darrièrs moments de la vida. Sens pas res amagar de la vida vidanta. En occitan, avèm totjorn sonat un gat, un gat ! Benlèu qu’es mai…
(De legir, de crompar, de porgir, abans lo 8 de març*, jornada de la femna ; se que non per lo 8 de març, de l’annada seguenta, o per una autra escasença !) Mercé a Paulina Kamakine, qu’a corrut totes los camins de Tèrra d’Òc per encontrar 36 poetessas occitanas. A prés lo temps d’escotar caduna, per nos ne far un pichon retrach, fidèl, prigond e condensat. Aquesta antologia es presentada dins totes los dialèctes ; e en bilingüe, per ne…
Una promessa de culhida Dins sa cambreta estrequida De qu’es aquò?
Papet te cal pas quitar las dents dins un veiròt d’aiga que la mirgueta passarà pas!
E vaqui mon retorn de legida, sul darrièr libre de Serge Tisseron : « Le jour où mon robot m’aimera » Evidentament, coma lo ditz Mr Tisseron : « Mon robòt m’aimarà pas jamai ; mas ieu, o poiriái creire !» E alara mas relacions als autres umans serián pas las meteissas.Dins una video, Serge Tisseron nos parla de robòts actuals que donan de grands servicis dins d’espitals ; al prèp d’ainats, e de malauts. Mas i a totjorn de problemas etics de resòlvre.Los…
Presentatcion de Leònia Dona L’Eriç
(Poèma en omenatge a totas las meninas, (e a totes los pepins), que moriguèron de solesa, e de tristum, pendent los confinhaments.)
-Diga Papet de qu’es aquela mapa? – Aquela mapa, es la mapa d’Occitania. Aquí a l’oest i a la Gasconha, au mitan lo Lengadòc, en bas lo Bearn, i a un pauc en Espanha dins Val d’Aran. En naut lo Lemosin, a l’est la Provença e lo canton de Niça, ven coma aquò dins Alps, e enfin un tròç en Italia. -Aquò fa un bèl país! -E solide, lo mai bèl del mond! -Ieu, quand serai grand, farai President d’Occitania!